MAR DE FADO és el segon disc de Névoa i és una reflexió sobre els límits, sobre les fronteres físiques i virtuals. Aquest repertori va al voltant del tema de l'aigua com a element sense límits, que flueix, que és flexible, que incideix en el seu entorn.... com la música.
L'espectale MAR DE FADO era una combinació de fados i cançons i de textos i poesies d'escriptors diversos: Jacques Prévert, Artur Rimbaud, Fernando Pessoa, entre d'altres. El tema comú que les connectava, era l'aigua diverses de les seves manifestacions: mar, riu, pluja, núvol, llàgrima, ...
L'escenografia consistia en dos elements principals: una finestra suspesa, que amb una bomba d'aigua, feia un efecte de pluja i al prosceni un seguit de peixeres que contenien flors, peixos i taronges.
Les fotografies de MAR DE FADO les va fer Noemí Elías. Es van fer a la platja del Bogatell de Barcelona, a primer ahora del matí. La idea era, a més de trobar una imatge lligada al títol del disc, que la presència de l'aigua fos present, gairebé palpable....