"La Névoa, que és la cantant, no ha nascut enlloc. No ha nascut perquè ha sorgit. Com una idea. La Névoa és un autèntic personatge de ficció; un somni de carn i ossos. Va aparèixer entre nosaltres gairebé sense adonar-nos-en i ens va explicar la història que l'empeny a cantar. Ens va explicar que un dia es va enamorar i que darrera d'aquell amor va arribar a Lisboa i que allà se li va trencar el cor que, com tothom sap, és una cosa que mai es pot recompondre. (Segons ella, si acosteu l'orella al seu pit, sentireu dos subtils batecs independents).
Ara la Névoa torna a estar enamorada. El seu gran amor és el fado. I ja gairebé no parla perquè, quan obre la boca, els fados que porta dins li surten volant com papallones, com orenentes, com fades,..."
FADOS I FADES és el naixement de la Névoa. La gestació del projecte, la idea, el personatge, la formació i el repertori va durar anys... i finalment va sorgir... En tot aquest procés cal destacar la implicació imprescindible d'Eduard Iniesta.
L'espectacle era una combinació de fados i cançons amb poemes i textos de Fernando Pessoa. Aquests dos elements es lligaven i es reforçaven; d'aquesta manera FADOS I FADES va esdevenir una visió particular de la cultura i sensibilitat del país veí.