FADO DISTRAÍDO és, fins a la data, el projecte més personal de la Névoa. El repertori gira al voltant de dues idees principals: el destí i l'atzar. En un moment donat i degut a circumstàncies personals va començar una reflexió sobre el poder que tenim (o no) de canviar les nostres vides, de prendre'n el rumb. Aquestes temàtiques són molt freqüents en el món del fado; la paraula "fado" ve del llatí fatum i vol dir destí... És fascinant imaginar-se les dues possibilitats: la d'un immens llibre en el que tot està escrit i de les directrius del qual no podem escapar, i la de les infinites possibilitats matemàtiques de combinacions per a que les coses acabin esdevenint. I nosaltres, els humans, enmig sense saber si encomanar-nos al fat o als daus...
Per a la creació d'aquest repertori es va fer una recerca de material sobre el tema: llibres, pel·lícules, estudis, tradicions, altres obres musicals.... Els fados i cançons triades i/o escrites hi ha referències molt clares a aquests materials recopilats: "Previsões" està inspirat en la roda de la fortuna, una imatge molt present en l'època medieval, concretament en els poemes goliards que formen part del Carmina Burana de Carl Orff; "Fado xadrez" és una recreació d'un poema de Omar Khayyam inclòs en el Rubayyat; "Minhas mãos" parla de la quiromància, de la idea fascinant de que la nostra vida pogués estar escrita en les nostres mans; "O que tinha de ser", El que havia de ser, és un títol que parla per ell mateix; etc.
Les fotografies de FADO DISTRAÍDO les va fer la Noemí Elías. Es van fer a La fageda de'n Jordà un matí de juny. El bosc és un marc lligat a elements màgics: fades, bruixes, contes i llegendes. La imatge que es buscava és la d'un personatge que pertanyés a aquest entorn, que fos irreal, una barreja dels elements del nostre imaginari.